dimarts, 10 de novembre del 2015
Practica Fusta
LA FUSTA
Índex
Introducció
.........................................................................................................3
L'estructura interna de la fusta...........................................................................3
Procés
d'obtenció de la fusta..............................................................................3
Apeo, tall o tala: ....................................................................................3
Transport:..........................................................................................................4
Serrat: ...............................................................................................................4
Assecatge: ........................................................................................................4
Assecatge natural:.......................................................................................4
Assecat artificial: .........................................................................................4
Derivats
de la fusta.............................................................................................5
Els taulers artificials:.......................................................................................5
El paper:..........................................................................................................5
El cartró:..........................................................................................................5
La fusta
en la indústria i la construcció................................................................5
La fusta
com a font d'energia...............................................................................6
1.Introducció
La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i aniso tròpic. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicel·lulosa mantingudes unides per lignina
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medul·lars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual.
La fusta la produeixen i utilitzen les plantes amb fins estructurals, perquè resulta ser un material estructuralment efectiu, per aquesta característica és utilitzada àmpliament pels humans.
Una vegada tallada i seca, la fusta s'utilitza per a moltes aplicacions diferents. Una d'elles és la fabricació de polpa o pasta, matèria primera per a fer paper. Artistes i fusters tallen i uneixen trossos de fusta amb eines especials, per a fins pràctiques o artístics. La fusta és també un material de construcció molt important des dels començaments de les construccions humanes i roman sent-lo avui.
La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i aniso tròpic. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicel·lulosa mantingudes unides per lignina
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medul·lars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual.
La fusta la produeixen i utilitzen les plantes amb fins estructurals, perquè resulta ser un material estructuralment efectiu, per aquesta característica és utilitzada àmpliament pels humans.
Una vegada tallada i seca, la fusta s'utilitza per a moltes aplicacions diferents. Una d'elles és la fabricació de polpa o pasta, matèria primera per a fer paper. Artistes i fusters tallen i uneixen trossos de fusta amb eines especials, per a fins pràctiques o artístics. La fusta és també un material de construcció molt important des dels començaments de les construccions humanes i roman sent-lo avui.
2.L'estructura
interna de la fusta
La medul·la és la part més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificació.
Duramen és la part immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina taní.
Albeca és la part exterior i més jove de la fusta, amb més seva, que amb el temps al ser substituït el midó per taní es transforma en duramen, que es fixa en la membrana cel·lular.
Càmbium és la capa que permet el creixement en gruix de l'arbre
Floema o líber és una capa formada per cèl·lules conductores que transporten la saba elaborada que nodreix l'arbre
Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de fusta.
3.Procés d'obtenció de la fusta
La medul·la és la part més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificació.
Duramen és la part immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina taní.
Albeca és la part exterior i més jove de la fusta, amb més seva, que amb el temps al ser substituït el midó per taní es transforma en duramen, que es fixa en la membrana cel·lular.
Càmbium és la capa que permet el creixement en gruix de l'arbre
Floema o líber és una capa formada per cèl·lules conductores que transporten la saba elaborada que nodreix l'arbre
Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de fusta.
3.Procés d'obtenció de la fusta
3.1 A peó, tall o tala:
En aquest procés intervenen els llenyataires o la quadrilla d'operaris que pugen a la muntanya y amb destrals o serres elèctriques o de gasolina tallen l'arbre y li treuen les branques, arrels i comencen a prendre-li l'escorça perquè comenci a assecar-se. Se sol recomanar que els arbres es tallin a l'hivern o a la tardor. És obligatori replantar més arbres que els que es van tallant.
En aquest procés intervenen els llenyataires o la quadrilla d'operaris que pugen a la muntanya y amb destrals o serres elèctriques o de gasolina tallen l'arbre y li treuen les branques, arrels i comencen a prendre-li l'escorça perquè comenci a assecar-se. Se sol recomanar que els arbres es tallin a l'hivern o a la tardor. És obligatori replantar més arbres que els que es van tallant.
3.2 Transport:
És la segona fase i és en la que la fusta és
transportada des del seu lloc de tall a la serradora i en aquesta fase depenen
moltes coses com l'orografia i la infraestructura que hi hagi. Normalment es fa
tirant amb animals o maquinària però hi ha casos en què hi ha
un riu a prop i s'aprofita per a
que els porti, si hi ha
bona corrent d'aigua
es deixen anar els troncs amb compte que no s'encalli però si hi ha poca corrent es lliguen fent basses que es
guien fins on faci falta.
3.3 Serrat:
En aquesta fase la fusta és portada a uns
serradores. En les quals se segueix més o menys aquest procés i la
serradora l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li
hagi de donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra com per
exemple, la serra alternativa, de cinta, circular o amb corrons. Alguns
serradores combinen
diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.
3.4 Assecatge:
Aquest és el procés més important per la fusta
ja que fa que sigui de
qualitat i estigui en bon estat tot i que si fallen els anteriors també falli aquest.
3.4.1 Assecatge natural:
3.4.1 Assecatge natural:
Es col·loquen les fustes en piles separades al
sòl i amb forats perquè corri l'aire entre ells i protegits de l'aigua. El
problema amb aquest sistema és que triga molt de temps i això no és rendible al del serradora que vol que això vagi de pressa.
3.4.2 Assecat artificial:
Assecat per immersió:
en aquest procés es fica al tronc o el patíbul d'una piscina, i per l'empenta
de l'aigua per un dels costats del patíbul la saba surt empesa pel costat
oposat així s'aconsegueix eliminar la saba de la fusta i així no es podreixi;
tot i que proveït a la fusta d'una mica de duresa i
consistència, guanyarà en durada. Aquest procés dura uns quants mesos, després
dels quals la fusta assecarà més de pressa perquè no hi ha saba.
Assecat al buit: en aquest procés la fusta és introduïda en unes màquines de buit. És el més segur i permet conciliar temps extremadament breus d'assecatge
Assecat per vaporització: aquest procés és molt costós però bo. Es fiquen els fustes en una nau tancada a certa altura del sòl per la qual corre un núvol de vapor de 80 a 100 °C; amb aquest procés s'aconsegueix que la fusta perdi un 25% del seu pes en aigua i més tard per completar el procés se li fa circular un corrent de vapor d'oli de quitrà que l'impermeabilitzarà i afavorirà la seva conservació.
Assecatge mixt: En aquest procés s'ajunten el natural i l'artificial: es comença amb un assecatge natural que elimina la humitat en un 20-25% per prosseguir amb l'assecatge artificial fins arribar al punt d'assecat o d'eliminació d'humitat desitjat.
Assecat al buit: en aquest procés la fusta és introduïda en unes màquines de buit. És el més segur i permet conciliar temps extremadament breus d'assecatge
Assecat per vaporització: aquest procés és molt costós però bo. Es fiquen els fustes en una nau tancada a certa altura del sòl per la qual corre un núvol de vapor de 80 a 100 °C; amb aquest procés s'aconsegueix que la fusta perdi un 25% del seu pes en aigua i més tard per completar el procés se li fa circular un corrent de vapor d'oli de quitrà que l'impermeabilitzarà i afavorirà la seva conservació.
Assecatge mixt: En aquest procés s'ajunten el natural i l'artificial: es comença amb un assecatge natural que elimina la humitat en un 20-25% per prosseguir amb l'assecatge artificial fins arribar al punt d'assecat o d'eliminació d'humitat desitjat.
4.Derivats
de la fusta
De la fusta natural s'obtenen altres productes, com els taulers artificials, el paper i el cartró.
Els taulers artificials:
En general, el mobles que utilitzem no són fabricats de fusta massissa. L'interior dels mobles es fa de fustes artificials i solament s'hi usa la fusta natural a la part exterior en forma de làmines.
Tenen les característiques següents:
Són més econòmics que la fusta natural.
Poden tenir dimensions molt més grans.
No es deformen, ni es podreixen ni es corquen.
Fonamentalment poden ser de tres tipus: Contraxapat, aglomerat i premsat o de fibra.
4.1 El paper:
El paper és una fina capa de fibres vegetals entrellaçades entre si formant un pedaç que té la propietat de ser resistent, perdurable en el temps, lleuger, aïllant de la calor i l'electricitat i higroscòpic (absorbeix l'aigua).
4.2 El cartró:
S'obté a partir de làmines gruixudes de pasta de paper o per aferrada de diverses capes. La forma comercial més comuna és el cartó ondulat, que és un compost d'una làmina de paper interior amb forma d'ones, reforçades per dues d'exteriors llises que hi són adherides amb cola.
5.La fusta en la indústria i la construcció
De la fusta natural s'obtenen altres productes, com els taulers artificials, el paper i el cartró.
Els taulers artificials:
En general, el mobles que utilitzem no són fabricats de fusta massissa. L'interior dels mobles es fa de fustes artificials i solament s'hi usa la fusta natural a la part exterior en forma de làmines.
Tenen les característiques següents:
Són més econòmics que la fusta natural.
Poden tenir dimensions molt més grans.
No es deformen, ni es podreixen ni es corquen.
Fonamentalment poden ser de tres tipus: Contraxapat, aglomerat i premsat o de fibra.
4.1 El paper:
El paper és una fina capa de fibres vegetals entrellaçades entre si formant un pedaç que té la propietat de ser resistent, perdurable en el temps, lleuger, aïllant de la calor i l'electricitat i higroscòpic (absorbeix l'aigua).
4.2 El cartró:
S'obté a partir de làmines gruixudes de pasta de paper o per aferrada de diverses capes. La forma comercial més comuna és el cartó ondulat, que és un compost d'una làmina de paper interior amb forma d'ones, reforçades per dues d'exteriors llises que hi són adherides amb cola.
5.La fusta en la indústria i la construcció
Per tal d'evitar-ne la destrucció se la sotmet
a un tractament de conservació, que consisteix a injectar-hi en fred i a
pressió, amb aparells adequats, o bé en calent, mitjançant autoclaus, una
substància capaç de fer-la imputrescible (creosota, sulfat de coure...) i de
preservar-la de l'acció de l'aigua, de certs insectes i de la floridura.
En la construcció, la fusta s'empra com element resistent, com tancament, paviments o decoratiu.
Elements resistents: Pilars, Bigues, o encavallades
Tancaments: S'usa bàsicament per baranes, portes o elements estructurals de fusteria (bastiments, finestres)
Paviments: Tarimes de parquet, massís o laminat
Decoració: S'utilitza en elements escultòrics o panellets,
Elements auxiliars: Com a material de construcció s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes.
En la construcció, la fusta s'empra com element resistent, com tancament, paviments o decoratiu.
Elements resistents: Pilars, Bigues, o encavallades
Tancaments: S'usa bàsicament per baranes, portes o elements estructurals de fusteria (bastiments, finestres)
Paviments: Tarimes de parquet, massís o laminat
Decoració: S'utilitza en elements escultòrics o panellets,
Elements auxiliars: Com a material de construcció s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes.
6.La
fusta com a font d'energia
La fusta que és també biomassa és la font
d'energia més antiga que coneix la humanitat.
Actualment, per a més de la meitat de la població mundial, la fusta representa l'origen del 50% de l'energia consumida però per a Europa i Estats Units tan sols el 4%.
La fusta es composa de cel·lulosa i lignina, així com de midó, bàlsams, alcohol metílic, càmfora, colorants, tanins, perfums i resines. Conté carboni i hidrogen. El contingut energètic depèn de l'espècie vegetal però sempre és inferior al del carbó i els altres combustibles fòssils.
Per produir calor durant la combustió de la fusta es requereix oxigen, com a comburent, i s'allibera diòxid de carboni.
Actualment, per a més de la meitat de la població mundial, la fusta representa l'origen del 50% de l'energia consumida però per a Europa i Estats Units tan sols el 4%.
La fusta es composa de cel·lulosa i lignina, així com de midó, bàlsams, alcohol metílic, càmfora, colorants, tanins, perfums i resines. Conté carboni i hidrogen. El contingut energètic depèn de l'espècie vegetal però sempre és inferior al del carbó i els altres combustibles fòssils.
Per produir calor durant la combustió de la fusta es requereix oxigen, com a comburent, i s'allibera diòxid de carboni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)